Osteopatia Tigre

QUÈ ÉS L'OSTEOPATIA

És una teràpia manual que avalua, tracta i prevé problemes de salut en el cos humà. Es basa en el principi que l'equilibri d'una persona depèn de l'harmonia del funcionament de la seva estructura. L'osteòpata tracta al pacient com una unitat de cos, ment i ànima i permet que sigui l'ésser el que s'equilibra per si mateix.

La gent sol dirigir-se a un osteòpata per dolors d'esquena i problemes relacionats amb articulacions i músculs. No obstant això, hi ha moltes altres disfuncions com asma, trastorns digestius, migranyes, depressió, còlics en nadons, etc. que l'osteopatia pot ajudar a millorar. Una malaltia estructural, funcional o emocional es considera una resposta a les contínues adaptacions a múltiples factors externs.

L'osteopatia es considera una ciència de la salut ja que es fonamenta en principis mèdics que requereixen un ampli coneixement de l'anatomia, la fisiologia i la biomecànica. No obstant això, també és un art de diagnosticar i tractar únicament amb les mans per restablir l'aportació vascular, nerviósa i limfàtica d'una zona lesionada i facilitar així l'habilitat natural d'autoreparació i curació del cos.

La osteopatía se caracteriza en utilizar métodos de valoración que combinan la biomecánica y la función de los sistemas del cuerpo. Las manos son una herramienta de percepción palpatoria infinita que permiten detectar lesiones y acompañar al tejido hacia su curación, pero el mérito siempre recae en la sabia capacidad del cuerpo de superar una lesión.

L'osteopatia es caracteritza en utilitzar mètodes de valoració que combinen la biomecànica i la funció dels sistemes del cos. Les mans són una eina de percepció palpatoria infinita que permeten detectar lesions i acompanyar al teixit cap a la seva curació, però el mèrit sempre recau en la sàvia capacitat del cos de superar una lesió. En alguns països europeus com Anglaterra, l'osteopatia forma part del sistema de sanitat públic. A Espanya, diverses associacions i escoles d'osteopatia mantenen una constant negociació per aconseguir el reconeixement oficial de la nostra professió.

COM ES DESENVOLUPA UNA SESSIÓ D'OSTEOPATIA

La primera visita pot durar més d'una hora. Abans de començar amb l'exploració física se't faran unes preguntes sobre els símptomes i la teva salut en general (més avall pots veure un document amb les qüestions més comunes). A ​​continuació l'osteòpata farà servir les seves mans per trobar les zones del teu cos que es mostrin més febles, tenses, restringides o bloquejades, particularment a la columna vertebral.

És possible que necessitis treure't una mica de roba, en funció de la zona que s'examini. Se't demanarà realitzar simples moviments. A partir d'aquí, l'osteòpata t'informarà si l'osteopatia pot tractar el problema i si és així, el tipus de tractament que requereix.

Algunes persones que pateixen d'estats de salut específics -osteoporosis, fractures, processos inflamatoris aguts, càncer, trastorns de la coagulació com la hemofilia- no se'ls pot realitzar certes tècniques específiques. Els osteòpates estan adequadament formats per saber identificar els tipus de pacients que necessiten referir-se a un metge o requereixen d'altres proves per diagnosticar la disfunció.

Els tractaments següents duren al voltant de 40-50 minuts, depenent dels teus símptomes. Generalment l'osteopatia no és dolorosa, encara que pot ser que sentis algunes molèsties si la lesió està inflamada. Qualsevol malestar que sentissis durant el tractament és important que l'hi comuniquis a l'osteòpata immediatament. L'osteopatia és un tractament segur, però ocasionalment es pot experimentar efectes secundaris unes hores després del tractament com irritabilitat moderada, mal de cap o cansament. Normalment en un o dos dies un es troba millor. És també essencial per al restabliment del cos que després de visitar a l'osteòpata no es practiqui esport durant aquest termini de temps.

Interrogatori Clínic

PRINCIPIS DE L'OSTEOPATIA

L'osteòpata es preocupa principalment en l'estudi estructural i els errors mecànics del cos i com aquests afecten els processos fisiològics. L'estructura i la funció són inseparables i interconnectats en tots els nivells de forma que qualsevol alteració de l'estructura a causa d'una lesió, trastorn postural, etc. pot afectar la funcionalitat del cos. Igualment la funció afecta l'estructura i aquesta relació afecta els sistemes vascular, limfàtic, visceral, neurològic i miofascial.

TÈCNIQUES OSTEOPÀTIQUES

L'osteòpata utilitza les seves mans per tractar el teu cos amb una varietat de tècniques, des abordatges simples i suaus a altres més manipulatives, l'equilibri del tractament es troba a la correcta aplicació d'aquestes. L'osteopatia és segura perquè busca facilitar el procés natural de reequilibri que posseeix el cos. Un exemple de la varietat de tècniques manuals que l'osteòpata utilitza inclou:

• Tècniques de teixits tous - inhibir, estirar, fer massatges als músculs fins alliberar-los.
• Tècniques d'ajustos - desbloquejar o alliberar articulacions en disfunció.
• Tècniques funcionals - redueixen el to neural, l'espasticitat i l'espasme muscular donant llibertat de moviment.
• Tècniques de baixa velocitat - suau moviment articulatori amb impacte en la musculatura.
• Tècnica d'Harmonics - balanceigs articulatoris
• Osteopatia visceral - suaus inhibicions que restauren la mobilitat, la motilitat i el to dels òrgans interns i els teixits connectius que els envolten.
• Osteopatia cranial - un abordatge suau sobre la mecànica subtil del crani i la columna vertebral per repercutir en la salut de tot el cos. Molt eficaç en els nadons, les dones embarassades i en el post-part. Alguns pacients que poguessin trobar-se incòmodes amb l'osteopatia clàssica es beneficien però d'aquest acostament indirecte que redueix el dolor i millora el moviment i la fluïdesa.

PER QUÈ ES DIU "OSTEOPATIA"

Sovint ens pregunten si els osteòpates ens ocupem de tractar els ossos. En realitat la pregunta té sentit si analitzem l'etimologia de la paraula, que prové del grec 'osteon': os i 'pathos': disfunció. No obstant això, aquesta apel·lació a la professió ens ve de l'anglès. Va ser el doctor americà Andrew Taylor Still qui en 1857 va utilitzar el terme quan va fundar aquesta filosofia d'assistència mèdica que tracta el cos humà en la seva unitat. Va aplicar el prefix 'osteo' per descriure aquest acostament holístic perquè, en aquell temps, es creia que moltes malalties començaven en els ossos.